dilluns, 29 de març del 2010

DE COM UN DIBUIX VA ARRIBAR A L'ANTÀRTIDA

El món sembla molt, molt gran, inabastable, però històries tan boniques fan que de sobte es torni petit i maravellós.
El seu protagonista és el nord-americà Colby Chipman, un nen autista de 7 anys.
Un dia la seva mare li va donar sense voler una patada a un pingüí de peluix que Colby s'havia deixat al passadís. El nen, enfadat, s'en va anar a la seva habitació, va agafar un llapis i un paper i va escriure en un cartell que va deixar enganxat a la nevera:
Prohibit donar-li una patada als pingüins.
El dibuix li va fer tanta gràcia als seus pares, que van excplicar-ho a tots i, a poc a poc, la història es va convertir en la típica notícia familiar que tots comentaven amb els seus amics i coneguts.
Pel seu aniversari la seva tieta va escanejar el dibuix i li va fer a Colby una samarreta amb ell. Després, un altre oncle va pujar el dibuix a la xarxa social Reddit i va explicar la història en el seu bloc.
I així va ser com a poc a poc el dibuix de Colby es va fer tant famós que va arribar a les mans d'un investigador britànic que traballa amb pingüins a l'Antàrtida. Aquest va imprimir diversos dibuixos i els va col·locar en diferents punts propers a la seva base, on viuen pingüins de veritat. Després va fotografiar els cartells i va penjar les fotos en Reddit, explicant que des d'aquest moment aquesta seria la política oficial en tota l'Antàrtida:
Prohibidíssim expulsar als pingüins.
Colby es va posar molt content quan li van explicar el lluny que havia arribat el seu dibuix.
Ara la seva història és tan popular que ja té la seva pròpia web: nokickingpenguins.org , en què es venen les seves samarretes, tasses, etc...
I tot el que es recapta es destina a l'associació nacional de l'autisme als Estats Units. Mentrestant, Colby segueix dibuixant.
Qui sap on arribarà el seu pròxim dibuix...
El dibuix de l'imatge és el que va fer ell.
Redacció: Marta Montero
Data: 29/3/10
Font: Bravo por la tierra


2 comentaris:

Àngel Olivella ha dit...

Jo també vull que el meu dibuix arribi a l'Antàrtida!!
Em sembla que és molt interessant.
Àngel Olivella
LA MOLA

Mercè Magrans ha dit...

Àngel, a tu totes les notícies et semblen interesantsssss?